Mai no diguis mai

Diu Oriol Junqueras (ho deia dilluns en una entrevista a TV3) que ERC no pot pactar un govern de la Generalitat amb el PSC “entre d’altres coses, perquè els dirigents del PSOE estan satisfets i contents amb les polítiques repressives; les han aplaudit i protagonitzat”. Aquest és un pacte impossible, deia el líder d’ERC. I ho recalcava aixecant el to de veu i posant-hi èmfasi tot pronunciant unes quantes emes de més: “És immmpossible, immmpossible.” Semblava que quantes més emes, més clar quedava. La pregunta, i ara em diran que faig demagògia, és ben simple: i llavors, què hi fa ERC pactant uns pressupostos (o una investidura) amb el PSOE? O els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, amb un PSC al govern? La resposta fàcil és dir que això no són acords de govern, sinó simples acords o suports puntuals perquè hi hagi pressupostos i ajudes econòmiques per als ciutadans. Molt bé. I llavors: com és que ERC governa amb el PSC a Sant Cugat, Figueres, Castelldefels, Abrera, Castell-Platja d’Aro i a no sé quants llocs més? No són amb militants del mateix PSC, aquests pactes? És tot plegat tan contradictori com proclamar, com ho fan els líders de JxCat i el mateix Puigdemont, que no es pot pactar amb el PSC del 155 i llavors anar-hi de la maneta a la Diputació de Barcelona, tancant files amb Núria Marín, com ho va fer Neus Munté l’altre dia, quan aquesta està investigada per un presumpte cas de corrupció. Si jo fos Miquel Iceta, veient com els independentistes converteixen el PSC en l’arma llancívola entre uns i altres, m’hi faria un tip de riure. Però com que no ho soc, els he de confessar que més aviat m’entristeix, tot plegat. Jo preferia que les energies que inverteixen els uns i els altres a explicar-me amb qui no pactaran i a retreure’s indirectament els acords actuals les invertissin a intentar pactar entre elles, les forces independentistes, i que arribessin a uns acords estratègics que ens portin allà on ens han de portar. I si cal, al servei d’aquesta estratègia, pactin llavors amb qui vulguin o puguin. Però vaja, ho veig pràcticament impossible. Per no dir immmpossible.