Ens tirem la porqueria a sobre

Ens podem imaginar que estem estirats al terra i que ve una colla que mengen bocates i beuen cerveses i fumen cigarrets, i que un cop ben satisfets canvien l’aigua de les olives i se’n van endossant-nos com a record els embolcalls del seu festí. Imaginem-nos-ho perquè passa massa sovint i la natura se’n ressent i la nostra decència també: ciutats i pobles que brutegen, envasos de plàstic, burilles, llaunes, vidres, pneumàtics als vorals de les carreteres, als boscos i als camins dels veïnats, a les lleres de rius i rieres, al mar. A principis dels vuitanta el fotògraf Jordi Soler va captar a Girona, i a plena llum del dia, la imatge d’un home que obria la finestra de la seva casa damunt del Ter i hi abocava la bossa de les escombraries. Malauradament aquest espècimen no ha desaparegut malgrat que hagin passat quaranta anys i disposem de papereres, contenidors i serveis de recollida a domicili i d’una educació en valors cívics impensable en altres èpoques. Uns valors que mouen diferents brigades d’activistes que en el seu temps lliure surten a netejar el territori que d’altres empastifen: a l’Escala, a Sils, a Llagostera, a Girona, o darrerament a Riudellots de la Selva, on una vintena de persones s’hi han dedicat dues hores dels últims vuit diumenges i ja estan pensant en la fase següent, que és la de sensibilització a la ciutadania. El seu lema: “No són les nostres deixalles [ells no les han llençat] però sí el nostre planeta.” Prenguem-ne consciència per una qüestió de dignitat, de salut mediambiental i de supervivència, perquè ens estem tirant la porqueria a sobre.