Del que no es veu, el cor no se’n sent

Jove afganès de 17 anys que viatja sota un camió, arriba al port de Bari, l’escàner el detecta, surt de l’amagatall, un agent el tira a terra, un altre li pega, la resta s’ho miren i discuteixen sobre què han de fer. L’emmanillen, el porten a comissaria, el fotografien, li treuen la jaqueta, els pantalons, les sabates, el mòbil, ningú no li pregunta qui és i on vol anar, ni si té gana o fred, el fan pujar a un vaixell de tornada a Grècia sense la manta que els ha demanat. És un dels 12.600 casos de greu vulneració dels drets humans documentats per la Plataforma per la Monitorització de la Violència a la Frontera, que el 18 de desembre passat, dia internacional del migrant, va presentar un terrorífic informe sobre els pushbacks (retorns en calent i a cops) a càrrec de Frontex, l’agència policial de la UE encarregada del control de les fronteres exteriors. Terrorífic perquè s’hi narren escenes d’una immensa crueltat que degraden les persones i el que pugui quedar d’aquells valors amb què Europa es presenta (va) al món. Intimidacions –de vegades amb gossos–, enganys, agressions: “No et picarem més si marxes ara.” Es tracta, com denuncia el politòleg Sami Naïr, d’una pràctica més inspirada en la productivitat en xifres d’expulsions que no en el respecte al dret internacional humanitari, que és el que correspondria. En aquest enllaç, https://www.borderviolence.eu , hi trobaran tota la informació sobre aquest nou document de la barbàrie –parafrasejant Walter Benjamin– que ho és també de la nostra cultura. Però del que els ulls no veuen, el cor no se’n sent (i els abusos resten impunes).