Amnistia 2021

Benvolguts lectors. No hi ha cap mena de dubte que aquest 2020 ha estat, i és, un any per oblidar. Sense cap mena de dubte es pot parlar clarament d’d’annus horribilis a causa de l’espantosa Covid-19 amb totes les seves derivades: crisi sanitària, social, econòmica, política i també una gran crisi de l’anomenat procés democràtic, social i nacional català, ja que una de les conseqüències d’aquesta anihiladora pandèmia són les dificultats per mobilitzar-se i manifestar-se, atès que s’han de guardar les distàncies i són molt perilloses les congregacions/gernacions de gent. De tota manera, no podem ser pessimistes de cara al futur, hem d’esperar que el pròxim 2021 sigui millor i, sobretot, que, ara i aquí, tenim una important tasca a realitzar: aconseguir l’amnistia per als presos polítics catalans. Això serà quelcom molt dur i difícil, però hem de procurar, entre tots, que la cívica campanya d’Òmnium per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol sigui un èxit esclatant.

L’amnistia 2021 és una necessitat vital per a tots els catalans, ja que, sense aquest pas endavant, el futur de Catalunya serà molt escabrós. Cal tenir molt present que sense amnistia no hi ha independència, encara que alguns puguin pensar que això acceleraria el procés: no ho crec de cap de les maneres. Sense amnistia no hi cap possibilitat de pacte i acord de debò. Sense amnistia no serà possible cap mena de política social, econòmica i redistributiva pròpia. Tot això no implica, de cap de les maneres, que es rebaixin les expectatives i els plantejaments polítics. Per altra banda, a hores d’ara, malgrat la pandèmia, a casa nostra hi ha un veritable clam a favor de l’amnistia que va més enllà de les etiquetes polítiques i dels blocs enfrontats. A més, l’amnistia és una qüestió que ajuda a unir i cohesionar el sobiranisme i l’independentisme; malauradament, aquest 2020 ha estat nefast en relació amb l’agressivitat irracional entre els independentistes, una cosa que cal superar immediatament de totes totes. L’amnistia no deixa de ser –en relació amb el cas català– el fet de fer possible una justícia justa i europea. Amb aquesta campanya d’Òmnium tornem a disposar d’una nova oportunitat per explicar –amb pèls i senyals– als pobles d’Europa –molt més enllà de la burocràcia, la insensibilitat i el mercantilisme exprés de la cúpula de la UE– que en un estat de la UE com és l’Estat espanyol es va cometre una gravíssima injustícia en el judici del procés i es va aplicar una repressió sibil·lina, però molt contundent, força semblant a la d’estats com ara Turquia i Bielorússia. Ara torna a ser el moment que tots fem un esforç cívic i ens activem a favor de la campanya d’Òmnium. Ara toca signar per l’amnistia i creure’s de debò que serà possible.