Toca desobeir

Mai no m’hauria imaginat que recomanaria una cosa semblant, però, sincerament, veient el tombant de la pandèmia i les giragonses dels nostres governants, si encara hi són a temps, desobeeixin. Deixin d’aferrar-se a les excepcions previstes en les mesures donades pel govern català per a aquestes festes (la possibilitat de fer trobades fins a un màxim de deu persones amb dues bombolles de convivència i d’aprofitar l’allargament del toc de queda) i quedin-se a casa. Truquin a les persones amb qui han quedat per al dinar de Nadal i/o de Sant Esteve i expliquin-los que els ha vingut un mal de consciència sobtat per al qual no troben cap més remei que menjar sopa amb galets de tetrabrik i canelons congelats. Encara hi ha marge de maniobra per evitar que d’aquí a vuit o deu dies hi hagi un nou repunt de casos de Covid, tal com ha passat amb el pont de la Puríssima i que ha portat el govern català a confinar a corre-cuita i sense preavís la Cerdanya i el Ripollès. Allà on no arriben els representants del govern (és millor no parlar de responsables), hem de ser-hi nosaltres i el nostre enteniment. Quiets, allà on siguem. Sols o acompanyats. Fem que aquestes festes siguin assenyalades de veritat. I pensem en l’essència del Nadal: se celebra el naixement de Jesús, és a dir, la vida.