La nostra dignitat no admet pedaços

Si el president del govern espanyol considera que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut li permet dir que ha «assolit l'objectiu» haurem d'entendre que la situació resultant ja li va bé.

Ara bé: si José Luis Rodríguez Zapatero té un punt de vista diferent del que tenim la majoria dels catalans sobre les formes i les cotes d'autogovern, o bé s'informa millor abans de fer proclames demagògiques –«apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya»– o bé deixa de mentir descaradament.

Perquè tant ell com la seva ministra de Defensa –la cap de llista dels socialistes catalans, Carme Chacón– es fan un penós retrat quan proven de presentar de manera positiva una sentència que els catalans considerem insultant i que en la pràctica estableix el sostre de l'autogovern possible.

La qüestió de fons és que l'essència i la pràctica de l'espanyolisme és incompatible amb el desenvolupament integrador d'altres identitats nacionals. I si Rodríguez Zapatero, Rajoy i la classe política que nia al seu voltant tenen tot el dret de considerar completada l'Espanya de les autonomies, que no perdin de vista que els catalans tenim ben assumit l'exercici del dret a decidir i que el posarem en pràctica per damunt dels esquers que la negociació política ens vagi parant.

En aquest sentit, no ens conformarà que puguem compensar per la via legislativa les amputacions del Constitucional, com sembla que el president Montilla i el mateix Zapatero estarien disposats a explorar. La nostra dignitat com a ciutadans de Catalunya que s'han pronunciat democràticament en el marc institucional ha sofert retallades que no es poden apedaçar.