Tribuna
Honestedat: deures per al 2021
“Alguns enòlegs han recuperat el caràcter de divertiment d’una copa de vi, defugint les cotilles i els esnobismes que tant de mal han fet al consumidor
El sector del vi català fa anys que arrossega molts debats sense acabar de resoldre. Després d’anys de feines i treballs per aconseguir que una part del consumidor entengui què són les denominacions d’origen i per què serveixen, ara resulta que guanyen força els anomenats vins naturals –que alguns creuen, encertadament o no, que s’haurien d’anomenar d’una altra manera–, que, per concepte, queden fora de l’empara de les DO, i es recuperen els mètodes ancestrals, en escumosos, que també viuen a la intempèrie.
És veritat que, en l’última dècada, s’han incorporat al sector enòlegs i viticultors joves, amb una mentalitat més oberta del sector i, sobretot, del paper que el seu producte ha de fer a la taula. Alguns han recuperat el caràcter de divertiment d’una copa de vi, defugint les cotilles i els esnobismes que tant de mal han fet al consumidor, convertint-lo en víctima dels plans de màrqueting creats per grans marques amb més ganes de vendre el seu producte que no pas de fer entendre al seu client què està bevent i per què li agrada o no.
No n’hi ha prou de mirar el preu per comprar una ampolla de vi, i per al qui mira el preu que sigui més car no vol dir que sigui més bo. Però el que és clar és que una ampolla a 1,89 euros, sigui del producte que sigui, no dona garanties d’un pagès ben pagat. Hi estem d’acord, no? Tenim la sort de viure en un país de vi i això ens apropa molt fàcilment als elaboradors i només passant per la carretera podem veure les vinyes. Si volem continuar veient vinyes, no tenim cap més opció que mentalitzar-nos que qui les treballa té, lícitament, el mateix dret que nosaltres de cobrar un preu digne. Comprar menjar barat té conseqüències sobre la salut, però també sobre el territori i el paisatge.
Si les denominacions d’origen són els estaments que ens indiquen i ens donen garanties de la procedència del producte, és difícil d’explicar al consumidor que durant anys s’han exclòs de les llistes de varietats autoritzades algunes varietats de raïm que havien estat històriques de la zona. Per exemple, el xarel·lo vermell va haver de fer un llarg recorregut administratiu abans no va ser admès com a tal a la llista de varietats autoritzades per a la producció de raïm de la DO Penedès, en què el cabernet o el merlot (varietats importades de fora) no han tingut cap problema per al seu reconeixement. Si bé és cert que el cava va néixer al Penedès, hi va haver cellers d’aquesta zona que van abandonar aquesta DO perquè no els permetien elaborar escumosos amb una varietat històrica de la zona com és el sumoll, però, en canvi, no tenien cap problema si feien els seus productes amb les franceses chardonnay, o pinot noir.
Alguns dels cellers que fan bandera de l’origen, de la procedència del seu raïm, denuncien el buit legal que provoquen els elaboradors de vins naturals o ancestrals fora de DO. És cert que aquesta pràctica obre la porta a pràctiques poc recomanables si el que volem és garantir que el sector del vi català tingui futur i es reconegui com un sinònim de qualitat i compromís amb el territori. Però també és cert que l’existència de les DO no ha servit tampoc per aturar aquests costums. El fet que la DO Catalunya, per exemple, se superposi a la resta de DO del territori català no ajuda a aclarir l’origen del raïm o del vi que trobem en una ampolla, per molt que ens indiqui la població on ha estat embotellat o el codi postal del celler que la comercialitza. A Catalunya, l’única DO que està fora del mapa de la DO Catalunya és la DOQ Priorat. Té res a veure això amb el posicionament d’aquests vins al mercat?
Fora de DO i sense reglaments de cap tipus, sota el nom de vins naturals o ancestrals, podem trobar un gran ventall de productes. Si el que volem és que els vins naturals i els ancestrals, que comencen a consolidar un mercat jove i desacomplexat (el que busquen els cellers), tinguin garanties de qualitat i origen, potser els consells reguladors s’han de posar a treballar, per posar-se al dia de les tendències i per intentar atrapar les iniciatives privades i evitar que els cellers quedin despenjats als llimbs. No n’hi ha prou de garantir l’origen. Dins del sector ja s’han trobat fórmules innovadores per fer això i, a més, garantir el compromís dels cellers amb el territori. Ara el sector necessita honestedat, més honestedat.
