L’any per oblidar

L’any per oblidar s’acabarà políticament amb els ulls posats en les eleccions del 14-F. Ningú no acaba de tenir prou clar que se celebrin, ateses les mesures de la Covid-19. Un 14-F que en general provoca “mandra”, malgrat la urgència i la necessitat que hi hagi un nou Parlament i un govern que funcioni per gestionar el final de la pandèmia. Les inquietuds són saber la força de l’independentisme, els postpactes per un tripartit entre ERC, els socialistes i els comuns i la possible entrada de Vox al Parlament. L’independentisme es manté estable. Punt amunt o avall, hi ha més de la meitat de catalans favorables a la independència de Catalunya amb una total incapacitat d’unitat. JxC,ERC,la CUP i el PDeCAT amb possibilitats d’escó i després una gran sopa de lletres que fins ara no s’havia vist. Tots independentistes amb líder i programa. Solidaritat Catalana, Partit Nacionalista de Catalunya, Demòcrates, Unitat Primer d’Octubre, Aliança Catalana, Directe 68, Moviment d’Esquerres, coalició de represaliades.... I encara hi ha temps d’afegir-ne algun altre. És evident que l’independentisme perdrà escons en favor de votar per partits que tenen poques possibilitats d’entrar a la cambra catalana.

Sobre un tripartit –ERC, el PSC i els comuns–, hi haurà hemeroteca suficient per dificultar un possible acord. ERC ha dit més alt que mai que amb els socialistes no volen pactar. Veurem què passa en cas que l’aritmètica sigui favorable a un govern tripartit. Amb un independentisme desunit, Vox se situaria en lloc privilegiat per crispar la política catalana.

Les eleccions del Barça –24 de gener– donaran algun senyal. El Barça no és l’avantguarda del sobiranisme per l’abast diferenciat dels seus socis i pel precedent que l’1-O, davant el risc de perdre punts, es va decantar en contra de la il·lusió dels independentistes. Però és un senyal de per on pot anar el país.

S’acaba l’any per oblidar. Començarà amb eleccions de mascareta i de mandra i amb la necessitat urgent que hi hagi foc nou. Bon any.