L’agenda catalana

Per a un article polític de finals de desembre segur que un bon manual d’opinió pública recomana fer balanç de l’any. Permeteu que m’ho estalviï, però és que durant l’any 2020 cada vegada que ha semblat que les coses ja no podien anar pitjor, hi han anat. En molts àmbits. Penós. Mirem endavant. L’any 2021 començarà amb la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per al 14 de febrer que, si no hi ha sorpreses, girarà entorn de la tercera onada Covid i la vacunació; la crisi econòmica; i la sobirania catalana i la repressió de l’Estat. La tercera onada Covid fa tant de respecte que no tothom dins del govern té clar que es puguin celebrar les eleccions. Ja ho veurem, però més enllà d’aquest fet tan rellevant s’haurà de gestionar. I ja no serà ni la primera ni la segona vegada, hi haurà poc marge per a l’error. La Covid no és només una crisi de salut, ja que les mesures que s’apliquen per mirar d’aturar la pandèmia porten associades conseqüències econòmiques greus. Les noves mesures que es puguin prendre, els ajuts, les futures reobertures o els fons europeus a projectes catalans són clau. Qui votarà som la generació del primer d’octubre; siguem independentistes o no, el vam viure i tenim conductes diferenciades d’altres generacions. Per tant, la sobirania del nostre país i com es reacciona davant la repressió de l’Estat també seran temes centrals en aquesta campanya. Els partits es presenten amb tres axiomes per emportar-se la victòria: la independència, les esquerres, la gestió. Totes les propostes tenen actius i passius, els revisarem, però de moment només responen al context. Aspirem a més, cal fixar l’agenda catalana.