Perquè sí

Tant esperar el moment d’estripar el calendari, d’enviar el 2020 a la paperera de la història, i ara resulta que l’any que encetem ve tan carregat com l’altre. El 2020 mor matant. Els contagis tornen a multiplicar-se a cavall de la nova soca del virus, els hospitals es col·lapsen, el personal sanitari no dona a l’abast. Els països endureixen mesures per aplanar totes les corbes, per contenir uns rebrots que ens tornen als pitjors dies de la primavera passada, mentre ens agafem a les vacunes com el nàufrag al tauló de fusta. Volem creure que amb el canvi d’any, canviarà també el curs accelerat de la pandèmia, que rebotarem després d’haver tocat fons. Però sabem també –i per si se’ns oblida ja hi ha qui s’afanyarà a recordar-nos-ho– que el 2021 no operarà una transformació màgica. Que sortirem a poc a poc del túnel i que el que trobarem a l’altra banda potser no ens acabarà d’agradar. Que molts dels canvis han vingut per quedar-se, començant per la Covid-19, que, segons l’OMS, no serà la pitjor pandèmia que haurem viscut durant la propera dècada. Però malgrat tot esperem i confiem, perquè sí, perquè volem avançar amb el cap i el cor i deixar enrere tot el que ha significat el 2020. I perquè no hi ha alternativa a l’esperança.