El sotrac Salvador Illa

La candidatura de Salvador Illa fa alguns mesos hauria provocat menys sotrac que avui a la política catalana. El seu nom com a candidat a la Generalitat s’havia especulat després del protagonisme que està tenint la seva persona al llarg de la pandèmia. Es va fer creïble que no seria candidat perquè tant el ministre, Illa, com el candidat, Iceta, ho negaven quan els preguntaven per aquesta possibilitat.

Illa, agafat per sorpresa perquè la majoria de candidats donaven com a fet que els socialistes obtindrien més vots i mantindrien Miquel Iceta per obrir pactes amb ERC i Comuns amb vista a un govern tripartit. Fet que Salvador Illa descarta amb la mateixa intensitat que ho fa ERC. Fins i tot amb retrets de males experiències en l’època de Maragall i Montilla. Malgrat que Illa mai es mostra radicalment ni a favor ni en contra de res. Una practica que li pot aportar vots dels indecisos.

El sotrac que provoca Illa a la campanya és degut al fet que, essent un polític veterà que ha fet un llarg recorregut en el partit i d’alcalde i de ministre de Sanitat, sembla per al 14-F un “polític nou”. No era prevista la seva implicació com a candidat. Ara mateix les seves declaracions publiques són menys previsibles que les dels candidats independentistes que fa tres anys estan en permanent campanya electoral.

Illa animarà la campanya del 14-F, com ho està fent Laura Borras com a candidata de JxC. En menys intensitat es mou ERC, a qui les enquestes li fan més mal que bé donant com a guanyadora la candidatura de Pere Aragonès.

Ningú no pot confirmar les eleccions del 14-F. La pandèmia no s’atura i pot passar que s’ajornin per a més endavant. Si és així, Illa continuarà gestionant des del ministeri. Gestió és allò que molts electors demanen en el pròxim govern català. Gestió que demana la voluntat de tots els candidats de millorar el sistema de finançament i d’autogovern.