Keep calm
Republicans vs. tabarnesos
Pot ser que els noms de Carles Castillo i de Rubén Viñuales no li diguin res. Però són el paradigma de les eleccions del 14-F. Castillo ha estat diputat del PSC, crític amb l’independentisme, però també amb l’existència de presos polítics. Ara anirà de número quatre a les llistes d’ERC a Tarragona. Viñuales era el portaveu de Cs a l’Ajuntament de Tarragona i ara serà el número dos del PSC. Que això passi a la segona àrea metropolitana de Catalunya no és casualitat. Recorden allò de Tabàrnia? Se’n va parlar molt fins que ERC va arrabassar l’alcaldia de Tarragona als socialistes. El PSC va a totes, com ho demostra l’operació Illa, i sobretot pels vots de Cs. I això li pot donar, si l’independentisme no vigila, la presidència. A la Diputació de Barcelona ja s’ha vist com juguen les cartes del poder els socialistes. En són uns mestres. La incògnita és saber si l’independentisme està en condicions de restar al PSC els seus votants d’esquerres i catalanistes en el viatge pel vot de dreta unionista. I en això tots els Castillo són clau. Resulta incomprensible la crítica des de sectors independentistes autoconfinats en la retòrica. Perquè per guanyar aquest PSC caldrà saltar murs i explorar més enllà del cofoisme identitari. ERC ho va aconseguir les dues darreres eleccions generals. És l’únic partit independentista que se’n surt de plantar cara en aquesta pugna titànica entre l’independentisme d’arrel republicana i el socialisme d’ancoratge unionista. Ja ho veurem! Que Tabàrnia torni amb força, i acabi tenint la capitalitat a la plaça Sant Jaume, està més en joc que mai.