Els horts i el canal de reg

Fa pocs dies van robar dues regues de patates de les hortes de Santa Eugènia. Les patates que van arrencar no eren pas les més ufanoses, però qui les va trobar a faltar va tenir un disgust perquè les hi tenia per fer rebost. La gràcia de les hortes de Santa Eugènia és l'aigua que dóna la sèquia Monar. El rec major, el rec gros, la sèquia, el canal, el rec o qualsevol que sigui el nom dóna vida als horts. Fa que un tros de terra d'al·luvió sigui un tros ermat o un ufanós verger. Aquests recs van néixer amb la industrialització, per generar energia, per fer anar les màquines de complexos fabrils, molins, papereres, filatures. Un subproducte de la filantropia dels amos d'aquelles fàbriques eren les petites canalitzacions que s'estenien pels costats d'aquell rec major. Se'n solien aprofitar els soferts parcers, vinguts a obrers, que treballaven aquell tros de terreny menut a estones lliures, abans o després de la sirena de la fàbrica. Les patates donen molt amb un tros petit de terreny, però volen aigua, com qualsevol dels conreus intensius que es menen en qualsevol horta. Plini el Vell deia que els horts eren els camps dels pobres. Els conreus dels horts es poden consumir sense gaires fases de transformació. No és com el camp de blat que s'ha de segar, batre, moldre, pastar, llevar i enfornar. Un all tendre, una ceba o una tomata es poden menjar a cremadent. Ja ho he dit, l'aigua és la clau i, sobretot, ara. Doncs a Besalú, les 250 parcel·les dels horts van estar a punt d'ermar-se perquè l'amo del rec d'on es proveïen havia tancat la canalització. Com que va tancar la central elèctrica, d'acord amb la llei, va haver de deixar l'aigua a peu de presa. I l'ACA, totalment insensible a un problema social, va fer el sord, i pel canal no hi passava aigua. Ara, que tanta falta feia, perquè hi ha crisi i, com abans, la gent en treu menjar i, com tot, ajuda a sobreviure. Però també, perquè molt jubilats se'n desviuen.