De set en set
Pau Casals
El violoncel·lista i home de pau Pau Casals va comprar l’any 1909 una casa a tocar del mar a Sant Salvador, al Vendrell, i la va convertir en la seva llar. Allà va anar acumulant records i també una col·lecció d’art català de finals del segle XIX (amb obres de Rusiñol, Ramon Casas, Apel·les Fenosa i Joaquim Mir, entre d’altres). Aquella va ser la seva residència fins al 1939, quan va marxar a l’exili. Però amb la voluntat de preservar la casa i que aquesta fos el testimoniatge de la seva estima per Catalunya, el 1972 va crear una fundació, juntament amb la seva dona, per convertir la casa en un museu. I ara fa vint anys es va rehabilitar l’edifici amb un projecte museogràfic que, a més del seu patrimoni material, també ha servit per fer-nos partícips del seu enorme llegat humà. Recentment declarat museu d’interès nacional, el de Pau Casals iniciarà aquest febrer un nou projecte de renovació museogràfica i de restauració de la casa. Coincidirà amb el cinquantè aniversari d’un dels fets més cèlebres de la seva trajectòria: l’entrega de la Medalla de la Pau a la seu de les Nacions Unides, en reconeixement de la seva lluita per la pau, la justícia i la llibertat. Un moment que serà recordat especialment pel discurs del músic (“Soc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món [...] I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps –segle XI– van reunir-se a Toluges, avui França, per parlar de la pau...”). L’actualització museogràfica que emprendrà ara el Museu Pau Casals serà una bona eina per continuar acostant la seva vàlua humana, que continua més vigent que mai. Pau Casals va viure unes situacions vitals i polítiques determinades, molt diferents de les actuals, però ja voldríem el seu compromís en la nostra classe política d’avui.