Les vegueries, a la corda fluixa

Apoc a poc, i en espera que la setmana vinent es faci pública del tot, es coneixen més detalls de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Un dels últims és la interpretació sobre la intenció de la Generalitat de crear una divisió territorial pròpia, paral·lela a la provincial que mantindria l'Estat per a la seva administració. El TC, d'entrada, no posa en dubte la figura de les vegueries, però en la pràctica hi estableix un seguit de condicions inassumibles, com el fet que coincideixin amb els límits provincials o que els seus òrgans de govern –els consells de vegueria, que havien de substituir les diputacions– es regeixin per la normativa estatal. En resum, fa inviable fins i tot la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre, la primera que es volia impulsar i la teòricament més senzilla, ja que calia una simple partició de la província de Tarragona. Els partits del govern asseguren que no cal patir, i que en tot cas hi ha un pla B per reconduir la llei en tràmit. Lluitar per fer-ho és el mínim que poden fer, però tot fa pensar en una altra retallada de Madrid a les aspiracions d'autogovern. I, de passada, en una clatellada a la il·lusió de territoris com l'Ebre, que el govern també els haurà d'explicar bé.