Ultradreta d’uniforme

Al feixisme, se’l combat. Fa mig any Alemanya va decidir dissoldre una part de l’exèrcit perquè tenia vincles amb l’extrema dreta. A la ministra de Defensa de la Merkel no li va tremolar la mà: va dissoldre una companyia de les forces especials de l’exèrcit després de saber-se que un dels seus membres havia agafat explosius i armes del cos i els havia amagat al jardí de casa seva juntament amb material nazi, un episodi que se sumava a d’altres que relacionaven militars amb cèl·lules d’ultradreta. La dissolució formava part d’un pla de xoc més ampli per combatre l’extremisme de dretes entre els militars alemanys. La diferència entre la reacció alemanya i l’espanyola davant d’una situació de feixisme dins el cos militar, és abismal. Mentre que a Alemanya han aplicat la “tolerància zero”, a l’Estat espanyol han aplicat una política de permissivitat, amb el silenci còmplice del rei i amb la ministra Robles dient que les actuacions feixistes dins l’exèrcit espanyol són “mínimes i puntuals”. Mirar cap a l’altra banda davant de la ultradreta en lloc de combatre-la: la reacció natural d’un Estat que mai ha passat comptes amb el seu passat totalitari. A Robles no només la desmenteixen els fets (cartes i converses de militars colpistes, vídeos amb soldats entonant càntics nazis durant maniobres i celebracions patronals, etc.) sinó que l’han desmentit els mateixos protagonistes en una carta on li asseguren que no són una minoria, que si ella encara no ho sap és perquè fa poc temps que està en el càrrec i “encara no ha entrat a l’ànima dels soldats”. I que seguiran “opinant lliurement i públicament” sobre tot el que passi. I aquí els tenim. L’extrema dreta emparant-se en els drets fonamentals, tergiversant-los al seu servei. Això passa a Espanya i als EUA, però la diferència amb la ultradreta que va irrompre al Capitoli de Washington és que aquí no van disfressats de freakies amb casc de bisó, sinó que porten uniforme de servidor públic.