opinió
Es ven un palau
“Planta noble del palau, de més de quatre-cents metres, més un jardí d’estil romàntic de dos-cents quaranta metres addicionals.” I s’hi afegeix, després d’una descripció detallada de l’interior de l’edifici: “És una oportunitat única per un dels pocs palaus museus històrics de la ciutat, i per projectar una reforma per convertir-lo en una de les propietats més exclusives de Girona.”
El text, traduït i transcrit, forma part d’un anunci de la plataforma publicitària d’una immobiliària en què consta, també, el preu que en demanen i altres detalls. Extrems que passen per alt, perquè no tenim cap interès directe ni indirecte en una possible transacció.
Es tracta del palau Salieti, situat al carrer Ciutadans número 8; casal del segle XIV que l’arquitecte Rafel Masó va reformar per encàrrec de Joan Salieti (1835-1928), empresari del ram del paper. Posteriorment va tornar a ser remodelat per l’arquitecte Coronel Weowedowsky –el cèlebre autor, junt amb la seva esposa, dels jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell– amb un projecte ordenat pels nous propietaris de l’edifici Lluis Audoard i Maria Arboix. Vam visitar l’interior d’aquest edifici fa anys i vam quedar impressionats. És un casal de planta baixa i dos pisos, edificat sobre carreus de notables dimensions que li atorguen un caràcter senyorívol. Una magnífica escalinata amb claustres a la barana, revestiments de ceràmica, treballs de ferro forjat i vidrieres de colors emplomades... És un conjunt monumental que no es pot descriure amb paraules, sinó contemplant-lo en la seva grandesa.
Hi visitàvem Narcís Jordi Aragó, que hi residia amb la seva família abans de passar a viure a la casa Masó, del carrer Ballesteries.
Aquest palau és veí dels immobles del carrer Ciutadans que abans eren botigues i que l’Ajuntament ha anat ocupant a fi de col·locar-hi la multitud de funcionaris que li fan la feina. Són establiments que conserven l’aparença anterior, però que alberguen treballadors de l’Ajuntament.
Hem de donar per suposat que els serveis municipals ja estan assabentats d’aquesta intenció de venda, manifestada en l’anunci. I tal vegada ja se n’han preocupat i han fet gestions. És una oportunitat única d’adquirir un palau veí, remodelar-lo per a actes institucionals i, ensems, ampliar les àrees de treball actuals ocupades en aquests quefers. Girona no es pot deixar perdre un palau museu de tanta importància i categoria.
Faria bé el consistori de plegar definitivament de voler encabir funcionaris dalt de la central elèctrica del Rec de Molí, al carrer Santa Clara, en un projecte desafortunat, i esmerçar recursos en una operació com aquesta, malgrat que hagués de fer-se un consorci amb altres institucions.
Tot abans no acabi en mans forasteres.