Ni de dretes ni d’esquerres?

Es defineixen com a llibertaris –més ben dit, llibertaristes– i proclamen que no són ni de dretes ni d’esquerres i que cada persona aconsegueix la pròpia sobirania a través de la propietat privada i el mercat lliure. La seva bandera és l’anarcocapitalisme, són apòstols de la competència salvatge, del laissez faire, laissez passer, no accepten cap mena de regulació i encara menys que vingui de l’estat que presenten com un niu de corrupcions i repressió que amenaça l’ordre natural del món i dels seus habitants a través del monopoli de la seguretat i la defensa. Un dels seus mantres diu que el capitalisme és l’únic sistema que genera riquesa, que ha aconseguit treure milions de persones de la pobresa, però no fan esment de les que es queden al marge ni a les desigualtats i les injustícies –i l’empobriment– que genera. Detesten Keynes i s’inspiren en Friedman i en els boys de l’Escola de Chicago. El seu objectiu és el creixement econòmic i, per aconseguir-lo, els inversionistes no han de trobar cap obstacle pel camí: ni drets laborals, ni lleis protectores del medi ambient, ni impostos; tot plegat és un fre per al (seu) progrés. Asseguren que a Veneçuela no hi ha democràcia i fan negocis amb la Xina i l’Aràbia Saudita, destrueixen l’Amazònia, reneguen de la classe política, però escalen cap al poder aprofitant –o creant– conjuntures favorables mitjançant receptes simples, discursos planers i enemics propiciatoris. Per què volen els vots? Per untar les portes giratòries i perpetuar els seus privilegis. Ni de dretes ni d’esquerres? Trump és un d’ells, pura distòpia.