A mans de qui estem?

Divendres se’ns informava de la salvatjada de la tarifa de la llum –també del gas– amb què hem encetat l’any enmig d’una intensa nevada i en plena pandèmia. Amb independència de les raons que manegin els operadors –que gairebé no les vull ni escoltar–, no hi ha justificació possible per a aquests increments dels preus de serveis essencials per a la vida, com ho són també l’accés a l’aigua i, per descomptat, a l’habitatge. I no hi ha cap justificació perquè mentre les grans companyies, Endesa, Naturgy i Iberdrola voregen els 6.000 milions d’euros de benefici, el 23% de les llars pateixen enormes dificultats per assumir una despesa que en temps de crisi s’ha enfilat quasi un 80%. (Quant han baixat els sous i ha augmentat el nombre de persones en situació de vulnerabilitat cronificada?) Indigna saber que hi ha 7.000 morts cada any per causes atribuïdes a la pobresa energètica, a la qual es posaria fi només amb l’1,5% dels guanys que obtenen aquestes corporacions. Els val la pena? No tenen mai fred, elles? És hora que els governs es posin d’acord i actuïn amb (més) determinació per plantar cara als abusos d’un sector tan poderós que cobra el que vol, a més de continuar realitzant talls indiscriminats de subministrament que deixen a la intempèrie –per exemple– els habitants de Sant Roc de Badalona, el Culubret de Figueres i la Font de la Pólvora de Girona (no cal anar a la Cañada Real per denunciar la vulneració dels drets bàsics). Ajuntaments, Departament d’Empresa i Coneixement, Ministeri per a la Transició Ecològica: a mans de qui estem?