Maleïda burocràcia

M’he referit més d’una vegada a la Covid-19 com un fenomen maleït, que ens ha agafat d’imprevist i que encara no podem preveure el mal que ens haurà fet, però que ja sabem que serà considerable. Però el virus és exterior a nosaltres mateixos i no tenim cap responsabilitat en la seva aparició i en les infeccions que causa. Hem passat uns quants mesos demanant una vacuna. Aquesta ens ha arribat abans d’hora, perquè ningú no creia que es pogués aconseguir dintre de l’any passat. Ara tenim la vacuna i és aleshores que entra en joc la maleïda burocràcia, que depèn de nosaltres al cent per cent.

Pel que he llegit, aquesta burocràcia no és tan sols cosa nostra, però val més jutjar-nos a nosaltres mateixos que als altres. I la realitat, tal com la veig jo, és que des del primer moment que arribà el virus a casa nostra i ara que ja tenim la vacuna a 80 sota zero o a nivell de temperatura de nevera, ens trobem amb una burocràcia que retarda l’aplicació de la vacuna i ens està creant un mal humor que Déu n’hi do.

La Generalitat de Catalunya té poques competències, però no crec que tingui cap oposició per part de l’administració central a l’hora de distribuir i aplicar els milers o milions de vacunes que ens arriben. Ja accepto que una part d’aquesta burocràcia poc eficaç depèn de l’administració central, però el govern català està demostrant que tampoc és una gran meravella a l’hora de posar en marxa una logística correcta i eficaç. En aquest moment, pel que puc comprovar, la gent està empipada, insatisfeta, enrabiada, desorientada i, en tot cas, amb una actitud que no té res de positiu. Hem seguit per televisió les declaracions de la consellera de Sanitat, que ens ha deixat una mica perplexos. Hem seguit més d’una dotzena de metges que mantenien posicions diverses, no oposades, però no coincidents. En general, la classe mèdica ha exigit mesures més radicals, mentre que la classe política, pressionada pel comerç, la indústria i la vida econòmica en general, ha mantingut una posició més suau a l’hora de prendre les mesures necessàries per aturar el maleït virus.

No envejo cap responsable polític relacionat amb la distribució i l’aplicació de la vacuna. I especialment si es troben enfrontats amb una bestiola que no correspon al seu camp de coneixements. Aleshores, la responsabilitat la trasllado més amunt. Recordo que en el discurs de presa de possessió de Jordi Pujol l’any 1980 va fer una referència, no sé si amb ironia o sense, sobre la conveniència d’una conselleria o d’un alt càrrec dedicat exclusivament a reduir la maleïda burocràcia que hi sol haver a les administracions polítiques. No es va nomenar el càrrec i m’ha sabut sempre greu perquè em sembla que hauria estat molt útil. Especialment aquests dies en què la guerra contra el coronavirus afecta diversos departaments que depenen els uns dels altres i que no poden fer res sense que l’altre no hagi donat el vistiplau. I no poden fer res mentre l’altre no hagi tornat del viatge de feina que tenia previst al països escandinaus. I no poden fer res mentre que la persona que ha de permetre la continuació d’aquesta cursa no s’hagi curat d’aquell refredat tan fort que a vegades es confon amb al mateixa infecció del virus, etc.

Els catalans teníem fama de ser ordenats i de superar els problemes de la burocràcia. Ara, no sé si podem mantenir aquest criteri o hem de procurar buscar unes persones més adequades.