A la tres
Patrimonio Nacional
Si vostè, regidor, alcalde, conseller, o qualsevol que sigui el seu càrrec a l’administració, tractés els comptes públics amb l’opacitat, foscor i poca transparència que ara sabem que ho fa Patrimonio Nacional, probablement ja li haurien muntat una operació policial a la porta de casa seva amb algun centenar d’agents. Però ep, si es tracta de la monarquia tot s’hi val. Es veu que la llei que regula Patrimonio Nacional –que depèn de Presidència del Gobierno– estableix que una de les feines d’aquest organisme és fer-se càrrec de “los bienes titularidad del Estado afectados al uso y servicio del Rey y los miembros de la Real Familia para el ejercicio de la alta representación que la Constitución y las leyes le atribuyen”. I es veu que aquesta redacció tan pomposa i indefinida (que l’he deixat en castellà per conservar-ne l’essència) és el que serveix perquè sigui Patrimonio Nacional qui es faci càrrec de les despeses del rei emèrit. Des d’aquí s’han pagat les indemnitzacions per acomiadament improcedent de la tripulació del iot Fortuna (i suposo que els del Bribón, que jo trobo que el nom s’hi adeia més), els prop d’un centenar d’empleats que hi ha a La Zarzuela, i fins i tot les assegurances de cap a una cinquantena de cotxes del rei emèrit, entre els quals hi ha Ferraris, BMW, Rolls Royce i d’altres vehicles de gamma alta alguns dels quals van ser regals de dictadures. Ja fa dies que eldiario.es ens va explicar que el seguici i els viatges dels qui acompanyen el rei emèrit en el seu viatge a Abu Dhabi anaven a càrrec de Patrimonio Nacional, però ahir ens hi afegia tot aquest altre reguitzell de despeses. Ves a saber què deuen publicar avui o què publicaran demà. I jo que em pensava que Patrimonio Nacional del que se’n cuidava era dels edificis i monuments singulars! Es veu que també s’ocupa dels ruïnosos. Fins quan a tothom li semblarà bé, tot plegat? Fins quan la transparència dels comptes reials ha de ser una investigació periodística? Que sigui legal (hi posin tots els matisos que vulguin) no hauria de ser sinònim ni d’ètic ni desitjable ni res. Més aviat és vergonyós.