Consensos de país i el 30-M

L’ajornament de les eleccions és una decisió inèdita i complexa, però respon als moments dramàtics que vivim per la pandèmia. Sorprèn, però, certa polèmica, bàsicament mediàtica, perquè té el suport de la unanimitat del Parlament. La discrepància, si de cas, està en la data, però fins i tot el 30 de maig, discutit pel PSC, té el consens del 88% de la cambra catalana, el més gran des de l’Estatut. El govern d’ERC i JxCat va proposar-la i el principal partit de l’oposició, Ciutadans, la va acceptar. A més del suport de la majoria de forces. Unionistes i independentistes, de dretes i d’esquerres. A més, no hi ha al carrer cap pressió social per mantenir les eleccions el 14-F en plena onada pandèmica i la comunitat mèdica ha estat taxativa en contra de la celebració. Només les patronals han sortit en contra de l’ajornament per interessos legítims però que tenen poc a veure amb la salut de les persones ni amb les garanties democràtiques. Els tribunals haurien de tenir en compte aquests elements a l’hora d’interpretar la llei i d’avaluar recursos presentats per grupuscles minoritaris com la Lliga Democràtica o altres possibles com el de Federalistes d’Esquerres. I el PSC haurà de vigilar que no s’interpreti que aquestes accions són la feina bruta pels seus interessos. El consens social està en el fet que la convocatòria electoral ha de garantir un triple objectiu: minimitzar el risc sobre la salut, garantir el dret a vot de tothom i assegurar la legitimitat del procés. I això el 14-F era impossible. Per això el govern s’haurà de posar les piles i fer possible aquest trinomi el 30 de maig.