Francesc Cabana
Quadern d’economia
L’especulació de la borsa
El mercat de capitals té una fama ben merescuda d’institució seriosa, però també ofereix aspectes que, segons com, farien riure. Per exemple: aplegui els dotze, vint o trenta analistes financers del país i demani’ls que escullin el valor més prometedor del mercat. Es trobarà amb tantes respostes com analistes hi hagin participat. Cadascun d’ells té una opinió que difereix de la dels altres. Els Estats Units fan un concurs sobre quin és l’analista financer que a finals d’any ha endevinat més l’índex de la borsa de Nova York. La primera vegada que ho van fer, la guanyadora va rebre molts elogis i homenatges. El segon any, la guanyadora del primer any va figurar com una de les últimes. Resultat: és impossible endevinar l’evolució d’una borsa a curt termini.
La borsa té mala fama entre els escrupolosos, pel fet de ser un exemple d’especulació. Aquesta paraula té un significat negatiu, ben merescut a vegades, però no tant d’altres. Sempre lamentaré aquells que especulen amb empreses petites o mitjanes i que afecten les persones que hi treballen i condemnaré igualment aquells especuladors amb monedes, que remouen el mercat monetari i perjudiquen el moviment comercial. En canvi, em sembla correcte en general l’especulació a borsa a la menuda. Comprar o vendre per aconseguir uns beneficis és l’objectiu d’aquest mercat de capitals. Aquests petits especuladors es limiten a invertir en un feix de títols que representen el 0,1 o el 0,2% del capital d’aquelles empreses. Hi ha professionals que treballen sobre petites diferències de cotització i que guanyen o perden diners, mentre que d’altres són inversors a mitjà o llarg termini disposats a desfer aquestes operacions abans d’hora si veuen que poden fer un benefici.
Cal dir que la borsa ofereix tants guanyadors com perdedors. Amb l’especulació sabem el valor que dona el mercat a unes accions; un valor que pot ser exacte, però que també pot ser absolutament allunyat de la realitat econòmica de l’empresa. Aquest any passat ha estat molt difícil a l’hora de preveure el moviment de les accions i de la borsa. Qui podia preveure la pandèmia? Qui podia preveure l’evolució de les cotitzacions com a conseqüència del coronavirus?
Una borsa és un element indispensable per a una ciutat que vulgui considerar-se una capital financera. Una borsa requereix que una part de les empreses cotitzades tingui la seu a la mateixa ciutat o entorns i amb això integri una bona part dels accionistes que li donin vida. Darrerament, el govern de Madrid ha pres unes decisions que han atret a Madrid centenars de societats catalanes perquè hi situïn el domicili i alguna cosa més. És curiós comprovar com algunes d’aquestes decisions que tant mal fan a l’economia catalana són ignorades pels polítics. En aquests moments no hi ha notícies econòmiques als diaris, ràdios o televisions. O n’hi ha ben poques. Els telenotícies dediquen uns quants minuts a parlar de la pandèmia, uns quants minuts a parlar de la Filomena –un nom ben trist per a un fenomen meteorològic– i reserven la resta dels minuts per parlar de les últimes declaracions d’en Koeman, o del paper que fan Rubio i Gassol a l’NBA.
La Generalitat de Catalunya hauria d’estar més atenta als gols que li fa el contrari, amb mesures econòmiques que entren per l’escaire de la seva porteria i amb un porter que fa càlculs sobre els possibles votants de la independència. Aquesta requereix una fortalesa financera i econòmica al darrere. En els darrers mesos o anys s’ha perdut quasi totalment la fortalesa financera i s’ha reduït l’econòmica. Ja anem bé per anar a Sants.