En espera electoral

La política espanyola s’havia situat en un abans i un després del 14-F. Pendents dels resultats i, sobretot, de la formació d’un nou govern, queden en espera temes com ara els indults, les tensions entre el PSOE i UP, possibles acords entre el PSOE i el PP, la renovació del poder judicial, la lluita entre el PP i Vox i d’altres com ara la taula de diàleg entre els dos governs –que només s’ha reunit un cop–. Amb el canvi de data, tot ha quedat ajornat sine die. El govern espanyol s’havia fixat dos objectius per visibilitzar estabilitat: aprovar el pressupost de l’Estat amb el màxim consens, fet que es va produir al desembre, i capgirar la situació catalana sense haver d’acceptar la convocatòria d’un referèndum. A causa de l’ajornament pandèmic, els càlculs post-14-F que tenia el govern espanyol han fallat i haurà de fer un nou replantejament. Quatre mesos en política són imprevisibles, i més en la situació sanitària actual, en què ningú és capaç d’assegurar que el 30-M es podran celebrar les eleccions. L’ajornament ha satisfet el PP i Ciutadans, que creuen que s’ha trencat l’estratègia de Sánchez que implicava apaivagar “el procés”. Estratègies del PSOE que provoquen nous conflictes entre ERC i JxCat. Els uns, a favor del peix al cove; els altres, d’anar més lluny. Mai havien coincidit tant els independentistes i el grup de Cs com en l’ajornament del 14-F, per motius diferents. Queda tocat l’efecte Illa. Li serà difícil combinar els dos barrets. Tot i que, en cas que la situació pandèmica vagi millorant, pot tenir més projecció des del ministeri que no pas de candidat sense escó ni al Parlament ni al Congrés i enmig d’una campanya llarga, feixuga i telemàtica. Seguirà la campanya electoral amb la preocupació que els electors no s’allunyin massa de la política perquè, un dia o altre, esperem poder votar.