Elles i el sexe i els cinquanta anys

Sense Sexo en Nueva York no hi hauria Fleabag. De la mateixa manera que no hi hauria hagut Girls. I sense Las chicas de oro no hauríem vist Carrie passejar-se amb tutú, ni beure còctels ni parlar obertament de sexe. Hi ha una certa rèplica generacional en els arquetips de les jubilades que compartien casa amb els models que representaven les dones de trenta i pocs de Manhattan. La revolució de finals dels noranta de Sexo en Nueva York –en el primer episodi Carrie es dirigia a l’espectador– ho era de temàtica: elles també follen. El patriarcat les va titllar de frívoles. Només hi veien els tutús i els còctels. Hi havia llavor feminista. Ara tornaran parlant del sexe als cinquanta. És una oportunitat per aprofitar, per desenvolupar intel·ligentment la sement.