Espanya ens nega, nosaltres ens reafirmem

Que Espanya no ens accepta ja ho sabíem abans que es dictés la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut. Que la nostra identitat no depèn d'ells, també. Conscients d'aquest rebuig, els ciutadans de Catalunya hem de realitzar permanents accions de reafirmació nacional, sovint incompreses o menyspreades, que van des de penjar una senyera al balcó fins a defensar la nostra llengua per impedir que s'extingeixi, sempre pendents que les majories parlamentàries formades a Madrid no ens perjudiquin encara més. El referèndum que va servir per aprovar l'Estatut, després que hi van donar el seu vistiplau el Parlament i el Congrés dels Diputats, va ser un dels actes de reafirmació més importants dels darrers temps. Realitzat d'acord amb les regles del joc de la democràcia i a partir d'un pacte amb l'Espanya que ara, un cop més, ens nega. En contra dels que pretenen disminuir la seva transcendència, va ser, a més, un acte sobirà a favor d'augmentar el sostre de l'autogovern, encara que molt per sota de les aspiracions col·lectives com a país. Dissabte vinent estem convocats a un altre acte de reafirmació, aquesta vegada la manifestació convocada per Òmnium Cultural amb el suport dels partits catalans pro Estatut. Una cita que no s'hauria d'enterbolir amb disputes absurdes sobre la pancarta que l'ha d'encapçalar perquè el que més importa és que l'assistència sigui massiva i pacífica i perquè, encara que no hi hagués una sola pancarta, tothom sabria prou bé per què s'ha convocat i qui l'ha provocada. Que Espanya no ens accepta no és res de nou, la novetat és que ara ha fet un bunyol jurídic per justificar-ho i contra aquest cal sortir al carrer.