Opinió

Keep calm

La pàgina 287

L’escriptor Vicenç Pagès practica, també, la crítica literària, un gènere en el qual ha marcat un estil propi. En una de les seves darreres ressenyes, a L’Avenç, recomana la lectura d’una novel·la de Sandro Veronesi, però això sí, “aturant-nos a la pàgina 287”. Tot el que ve després no li sembla a l’alçada de l’anterior. El crític pensa que el relat, passada aquella pàgina, perd l’elegància i la gràcia i que ja no sembla del mateix autor. Davant d’això aconsella al lector que s’estalviï el que segueix per “retenir el millor d’un llibre altament recomanable”. L’admirable crític aplica al llibre un principi perfectament generalitzable en múltiples aspectes de la vida. Quantes coses no haurien acabat bé si haguessin acabat quan tocava! La gestió dels finals és un dels grans temes de l’existència i es manifesta en tota mena d’àmbits. Quin és el moment just perquè marxin els convidats d’un sopar? Quin és el moment precís en el qual un dramaturg ha de decidir escriure “teló” per tancar una obra? Quants polítics no tindríem encara avui d’honorables referents si haguessin sabut plegar abans d’espatllar-ho tot? Per no parlar de les relacions humanes. Quantes amistats no s’hauran perdut per voler-les allargar més enllà del raonable? I de quantes parelles no en tindríem un record magnífic si s’hagués optat per deixar-les a temps i “retenir-ne el millor” com diu Pagès de la novel·la? Quan hem de donar per acabat un article? La temptació de voler allargar el final ho sol embolicar tot. En fi, els paletes ho saben més bé que ningú: a les obres, com a la vida, sempre te la jugues amb els acabats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.