Que se salvi qui pugui!

Quin país! Després de l’esperança generada pel descobriment de les vacunes contra la Covid, resulta que la manca de previsió, l’abús d’influències i una particular interpretació dels decrets, s’infiltren dins d’un procés d’immunització que hauria de ser exemplar. No importa que les autoritats sanitàries hagin dissenyat un calendari determinant quines han de ser les primeres persones a rebre la medicació, s’entén que per protegir d’entrada les que es troben en situació de més risc; uns quants espavilats s’ho passen pel folre i sense cap mena d’escrúpol. Polítics de diferents formacions i nivell de responsabilitat, militars –la cúpula de l’exèrcit–, gerents d’hospitals, funcionaris, capellans, familiars de treballadors de residències o empresaris d’aquests centres, han utilitzat la seva posició de poder o els seus contactes per aprofitar l’ocasió. Alguns com el conseller de Sanitat de Múrcia, Manuel Villegas, han estat obligats a dimitir –fins a 466 càrrecs del seu departament implicats en el frau–. Altres com Sergi Pedret, alcalde de Riudoms; Fran López, de Rafelbunyol; Carolina Vives, dels Poblets; Ximo Coll, del Verger, o José Luis Cabrera, d’Alcaracejos, han argumentat que sobraven dosis i no es podien perdre. El més imaginatiu? Javier Guerrero, conseller de Sanitat de Ceuta, a qui no li agraden les vacunes però com que si ell no se la posava els seus tècnics tampoc, s’ha hagut de sacrificar. Representants de la nova/vella picaresca que en temps de dificultats i turbulències llancen el missatge –i alguns ho fan des de les institucions– que se salvi qui pugui.