Votem-los, malgrat ells

Després de mesos i mesos de brega familiar entre ERC i JxCat, un cop s’han exhaurit tots els terminis –i, de fet, un any més tard que Quim Torra donés per acabat el pacte i, per tant, la legislatura–, ara resulta que es veu ben clar que l’estratègia de l’Estat se centra a foragitar els independentistes del govern. Des dels jutges fins a Vox, tot l’unionisme està unànimement compromès en una batalla a fons per aconseguir que Salvador Illa sigui el pròxim president de la Generalitat. Bé, doncs ja som al cap del carrer. Més val tard.

Pere Aragonès ja ha dit, públicament, que tot l’embolic de la data de les eleccions pretén desgastar el govern actual i que estem davant d’un seguit de decisions que segueixen un patró orientat a fer que el PSC derroti electoralment l’independentisme. Unes reflexions que és ben possible que s’estiguin produint a unes escasses tres setmanes de les pròximes eleccions catalanes. És a dir, davant del vertigen demoscòpic de diverses enquestes que situen Salvador Illa al capdavant de la llista més votada i amb el bloc independentista a la baixa.

Ara, doncs, a ERC, JxCat i la CUP els queda al davant una cursa contra rellotge per intentar convèncer els indecisos dubtosos i els abstencionistes enfadats que la pròxima legislatura serà molt millor que aquesta. I que assumiran les responsabilitats que els pertoquin en el pròxim govern. Això, i que plantejaran una estratègia compartida i creïble per fer que aquesta societat, més d’hora que tard, recuperi la iniciativa que es va perdre a finals d’octubre del 2017, just després de la gran victòria del referèndum. Ens hi va molt. A tots.