Defensem l’atenció primària

S’ha col·lapsat l’atenció primària de salut? Una pregunta que ens fem com a ciutadania i que també es fa el sector. Què s’entén per col·lapse? Que falli l’accés al metge o a la infermera? Que es trigui una setmana a donar una resposta telefònica? Que possibles infarts i isquèmies es vegin amb retard? Són algunes de les principals inquietuds que un ampli espectre de professionals debaten en el Fòrum Català d’Atenció Primària, moviment associatiu que treballa per la millora de la qualitat del servei al nostre país. Les respostes? Plurals i matisades per la pròpia experiència, constructives i fonamentalment crítiques amb l’afebliment estructural del sistema públic de salut. Meritxell Sánchez-Amat, metgessa al CAP Besòs i presidenta del Fòrum, explica que a Catalunya la despesa que es destina a l’atenció primària representa el 15% del pressupost quan l’OMS recomana que sigui del 25% i que això té conseqüències agreujades en temps de pandèmia. Quines? Ha baixat el nombre de diagnòstics de càncer i no perquè hi hagi menys càncers, s’han descompensat malalts crònics per dèficit de seguiment, no es pot acompanyar prou bé l’estrès emocional dels pacients... La proposta? Apostar per un model de sanitat que potenciï l’atenció primària, n’augmenti els recursos i li atorgui capacitat per estar més present a la comunitat: fer prevenció, tractar la patologia crònica, anar als domicilis, tenir en compte els condicionants socials... Molt necessari, per alguna cosa l’esperança de vida varia –fins a 10 anys– en funció del barri, de l’estatus!