Opinió

LA GALERIA

Un Pelegrí atípic

Els efectes d’una epidèmia d’ara han modificat el record d’una epidèmia del segle XIV

La famosa pandèmia no solament ha afectat la salut i l’economia del país sinó que també ha fet modificar el calendari i la realitat d’esdeveniments tan especials com el Vot del Pelegrí de Tossa. I diem especials perquè en alguns moments puntuals al llarg de la història ja havien hagut de superar inclemències climàtiques i, sobretot, l’angoixós període de la Guerra Civil i, d’una manera o altra, sempre s’havia complert la prometença. Ara també s’ha portat a terme el recorregut des de Tossa fins a Santa Coloma, si bé amb el pelegrí sol, encarnat enguany per Jaume Gotarra, i quatre o cinc persones més i prou. Tot s’ha fet amb seny i obeint les consignes, i la transgressió només s’ha produït en el moment de superar el terme municipal i trepitjar el veí. Però no hi havia altra possibilitat. Els Mossos en van aixecar acta. De fet, si la situació ho hagués permès, l’ideal hauria d’haver estat ignorar una estona l’esdeveniment, com en aquelles èpoques glorioses passades en què a marina tothom vivia del contraban i els comandaments superiors, en intel·ligent complicitat amb els pescadors que s’hi guanyaven les garrofes, enviaven la força pública a patrullar per ponent quan la corrua de contrabandistes havia de passar per llevant, i viceversa. De tota manera, i malgrat l’esforç de tothom, el contrast entre la multitudinària participació de cada any i la mínima d’aquest posa de manifest com, paradoxalment, els efectes d’una epidèmia d’ara han modificat el record d’una epidèmia del segle XIV. Qui ho havia de dir. Al poble veí, Lloret, ja es comença a treballar de cara a la propera festa major, que té com a actes bàsics la processó marítima i el ball de plaça. Algú va escriure, referint-se a aquestes dues tradicions de Tossa i Lloret: “Beneït el poble que envia un pelegrí per terra i una processó per mar.” L’any passat la festa lloretenca es va celebrar a mitges i les Obreres de Santa Cristina van haver de deixar algunes de les seves activitats per a l’any següent (l’actual). Però ara s’han tornat a nomenar Obreres noves per no perdre un any. Son Mar Portavella Sariola, Mariona Gisbert Perianes, Anna Comas Pujol i Maria Mayorga Baeza. Aquestes i les anteriors s’hauran de repartir el protagonisme de les properes festes actuant conjuntament en alguns casos o afegint dies al calendari festiu. Hi ha molta expectació per veure com ho resoldrà l’Obreria de Santa Cristina per ser fidel a la història i fer content a tothom. I que la pandèmia ho permeti…



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.