El precedent

Segons un excònsol britànic a Catalunya, “Si no fos per la Covid, la preocupació principal del Regne Unit seria el futur d’Escòcia”. Per començar, els efectes negatius reals del Brexit –com se sap, els escocesos hi van votar en contra– es comencen a notar: cada cop més transportistes europeus no volen portar les seves càrregues a la Gran Bretanya a causa dels costos addicionals (per exemple, per fer-hi entrar uns teixits italians amb un cost de 227.000 euros ara cal pagar IVA i aranzels de 45.000 euros); i els transportistes britànics tenen els mateixos problemes a l’hora d’exportar a la UE, incloent-hi els escocesos, el preuat peix fresc dels quals –posem per cas– ja no arriba a temps a la UE a causa de les demores burocràtiques, de manera que aquesta indústria, que aporta uns ingressos de 1.120 milions d’euros a les empreses escoceses, està en perill. La reacció de Nicola Sturgeon, tal com ha explicat aquest diari, ha estat contundent: si el seu partit guanya les eleccions (escoceses) aquest mes de maig, convocarà “un referèndum legal perquè la gent tingui el dret a decidir. D’això se’n diu democràcia... No hi pot haver qualsevol justificació moral ni democràtica per refusar aquesta sol·licitud”. I si Londres diu que no, convocarà un referèndum “consultiu” (o sigui, “o referèndum o referèndum”). El que impressiona és el fet que Sturgeon dona clarament per descomptat que Westminster mai –mai!– no es comportarà amb la salvatgeria del govern espanyol. És més, si Sturgeon guanya un dels dos referèndums possibles, constituiria un precedent legal per a Catalunya impossible d’obviar. Fins i tot a Brussel·les.