Ens falta oxigen solidari

Als hospitals de l’Amazònia, pulmó de la humanitat, els malalts s’ofeguen per falta d’oxigen mentre el president Bolsonaro propaga el virus amb el seu negacionisme i sabotatge a tota mesura de prevenció: grava l’importació de bombones i elimina l’impost sobre les armes, ara que destruïm, tant se val la selva tropical com els seus habitants. Les Farmacèutiques del Gran Poder, subvencionades amb diner públic per desenvolupar i produir la vacuna, incompleixen els terminis d’entrega i la venen a qui els paga més mentre la ciutadania es pregunta –i fa bé– per què es mantenen en secret els contractes amb aquestes corporacions, qui és el beneficiat de la manca de transparència i quins interessos s’estan protegint. Més encara, fa alguns mesos la UE, ara tan indignada per la fugida de subministraments, es va negar –igual que els EUA i Japó– a suprimir les patents i a afavorir la fabricació massiva del medicament mentre duri la pandèmia, la qual cosa hauria permès l’accés equitatiu i just per a tota la població del planeta; en canvi, la desproporció és d’una immoralitat catastròfica: dels 40 milions de dosis administrades en 50 països, la majoria d’alt nivell d’ingressos, només 25 dosis –unitats, no milions– s’han inoculat en un país africà (dades de l’OMS recollides la setmana passada). És el xarop del jo primer que podria deixar sense vacuna nou de cada deu persones de baixa renda econòmica i posar en perill la vida dels més vulnerables i també la immunitat de grup (de tothom). Ens falta oxigen solidari i la més elemental lògica de supervivència.