No hi ha ningú aquí?

No t’adormis, han passat les tremolors que no podies controlar i ara el cos es va calmant, cap dolor, la respiració és més tranquil·la, més lenta, ja sé que et ve de gust descansar i esbargir aquesta boira que et confon, però no acluquis els ulls, fes-me cas, és important que estiguis despert, hi ha una mica d’aigua a l’ampolla?, menjaries una galeta?, aniria bé que la manta et tapés el pit i el cap, que em sents?, mira si pots estirar un braç o bellugar els dits, se t’enrampen?, ja no?, s’han quedat quiets, encarcarats i no t’obeeixen, aquest color blau no m’agrada, concentra’t a mantenir-te conscient, no hi ha ningú aquí?, se senten sorolls, una remor llunyana de cotxes, algun vianant més a prop, aquell quasi ha ensopegat amb el cartró però no t’ha vist, tampoc li podies dir res, aviat serà clar i se’n anirà aquesta son tan dolça que t’abraça, pensa en qui eres uns anys enrere, quins bons records!, després tot va canviar, la vida es va girar com un mitjó i se’t va endur cap a la solitud sense retorn on estàs fent la viu-viu més per deixadesa que per ganes, la supervivència té les seves raons, fa poc es va morir el gos, mai no t’ha semblat que haguessis d’anar enlloc encara que a l’hivern t’han ofert l’escalfor d’un sostre, no, a ell no li haurien volgut, ei, seguim?, surt de l’enterboliment, no falta gaire perquè la ciutat es desperti i tu amb ella un dia més, avui no?, el cor va a poc a poc, avui te’n vas?, sí, és clar, més tard et trobaran, no sé com escriure això que escric, el fred, el carrer, la intempèrie, són molts, un sol seria massa, la humanitat demana socors.