Raça humana
Nosaltres no morim de part
A nosaltres, que vivim en països amb índex de desenvolupament humà alt, generalment no ens passa. Nosaltres no morim per causes relacionades amb els embarassos i els parts: hemorràgies, sèpsia, eclàmpsia, o per problemes derivats d’avortaments de risc, perquè les complicacions que es puguin presentar s’atenen eficaçment als centres hospitalaris. En canvi a altres indrets hi ha dones que hi perden la vida. Menys que fa unes dècades però en nombre molt elevat. El 1990 es van registrar de mitjana al món 385 defuncions maternes per cada 100.000 infants nascuts vius; el 2015, s’havia baixat a 216 però amb una considerable desproporció quant a la incidència: gairebé nul·la a les regions del nord i entre 400 i 500 a les del sud empobrit. Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) proposen reduir la xifra per sota de 70 per al 2030. No anem bé. Un treball de Núria Padrós, especialista en sistemes de salut pública –dins el grup d’investigació Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya–, alerta del retrocés provocat pels efectes de la pandèmia en els vessants sanitari i econòmic fatalment entrecreuats: dificultats per a l’accés a anticonceptius, interrupció de l’assistència prenatal, postnatal i durant el part que està resultant letal per a moltes dones, sobretot per a les refugiades i les que es troben en condicions de precarietat. Un estudi molt revelador, com d’altres de l’equip esmentat que trobaran a internet en la plana de Biocomsc. Animen a entrar-hi i a fer-se’n una opinió a partir de recerques altament qualificades.