Sense campanya telemàtica

La vida en pandèmia esdevé complicada per a gairebé tot, i celebrar unes eleccions amb la situació actual provoca un fort maldecap electoral. Malgrat tot, i sobre la balança positiva i negativa de la vida pandèmica, és preferible que els comicis s’acabin fent el 14-F, amb totes les complicades mesures de seguretat, que no pas seguir amb un govern esgotat, a mig gas, i esperar que hi hagi eleccions quan les autoritats sanitàries hi donin el vistiplau. Autorització que anava més enllà del maig. Endavant amb les eleccions del 14-F. Una altra qüestió és fer una campanya de dues setmanes telemàtica i de petits formats. La campanya, almenys allò que bàsicament s’ha vist fins ara, està allunyada de la realitat, que entre altres problemes està situada en la Covid, que ha provocat dinou mil morts, més de cinc-cents mil aturats i més de dos-cents mil treballadors que viuen dels ERTO que en algunes ocasions encara no han consolidat. Una campanya amb mascareta i a distància és tot el contrari d’una campanya en què els candidats han d’anar precisament amb la cara descoberta i tocant i abraçant tant com poden els electors. El candidat telemàtic s’allunya de la realitat. Fins ara era sa que un candidat anés a un mercat o a un camp de futbol i li diguessin educadament el nom del porc o, per contra, l’aplaudissin o li cantessin les quaranta d’allò que l’elector creu que el polític ha de fer quan s’assegui al seu escó. Campanya de la pandèmia telemàtica que probablement servirà de poc més que per desprestigiar una mica més la política. L’elector és savi. La política hauria d’anar per feina, i des de fa uns mesos està paralitzada esperant eleccions i dedicada principalment a un míting constant. L’elector sap sobradament que ha de votar i no li calen dues setmanes de soroll polític en pantalla en una època en què les campanyes no poden ser presencials.