Responsables i complidors

Com que som responsables, complidors d’allò més, ens quedem al nostre municipi, a tot estirar arribem fins als límits del terme municipal, que són els que sembla que haurem de respectar uns quants dies o setmanes més, ateses les xifres encara esfereïdores de la pandèmia per la Codid-19. I, si hi hem de sortir, omplim amb pulcritud el certificat “d’autoresponsabilitat” (la responsabilitat no va lligada de forma intrínseca a un mateix? No és una qüestió individual?), amb el justificant que l’acompanyi. Dilluns el conseller d’Interior recordava que les mesures de restricció han donat un resultat clar en la millora de l’evolució de la pandèmia i, en nom del govern, també agraïa, a la immensa majoria dels ciutadans–sí, a nosaltres els complidors–, el compliment de les mesures “feixugues i antipàtiques però necessàries”. I ara uns jutges ens diuen –ens imposen– que no hi ha cap força major que ens impedeixi anar a votar d’aquí a onze dies i que això del debat entre el dret a la vida i el dret a la participació política són ximpleries. I engeguem una singular campanya electoral amb els candidats amunt i avall pels carrers del seu municipi i del municipi dels altres, per fer-nos saber les seves promeses electorals. Tornem a sentir la lletania aquella del “farem, farem”, i després ja vindran els dies en els quals veurem que no s’ha acabat de fer res o, encara pitjor, en els que veurem que han fet just el contrari del que havien dit que farien. Ai, les promeses electorals. I fins i tot donem veu a qui parla “d’estercoleros multiculturales” i ens quedem tan amples. Però com que som responsables i complidors d’allò més, el 14-F anirem a votar. Perquè sí, perquè hi hem d’anar malgrat tot i malgrat tots. Perquè tenim presos polítics i exiliats i la democràcia es va esmicolant entre ordres judicials, accions repressives i declaracions polítiques que fan feredat.