No invertim en Golden Sea

Ell és propietari i director executiu de Golden Sea, una star-up que ha guanyat 6.000 milions de dòlars amb el business dels refugiats. Com es fa? Hi ha milions de persones obligades a abandonar les seves llars, Europa no habilita vies legals per garantir el dret d’asil, aquestes persones estan disposades a pagar el que sigui per salvar les seves vides, com més tanquen les fronteres més augmenta la demanda de transport alternatiu, negoci rodó, sense data de caducitat –la fortalesa incrementa el pressupost en blindatge i els partits xenòfobs van marcant agenda– i sense risc –els ofegats no reclamen–. Ella es diu Giuseppina Nicolini, i com a alcaldessa que fou de Lampedusa s’ha empeltat del coratge de milers d’homes, dones i nens, amb els seus noms, cognoms i història, que s’escapen de la guerra o de la pobresa, que arriben a port ferits per la travessia –tancats, torturats, violades– o que no arriben, i duu en la memòria l’horror de naufragis i d’incompliments clamorosos del deure de socors. L’experiència, diu, ens posa davant de la veritat i desmunta la cínica propaganda de la por –als que necessiten protecció– impulsada pels Salvini de torn que tan bons rèdits dona a les màfies inversores com la del director de Golden Sea, que per cert és un personatge d’una campanya de CEAR a favor de les vies legals i segures per sol·licitar asil: ambaixades i consolats, reassentament, reagrupament familiar, posar fi a les devolucions en calent i als obstacles mortals i facilitar el desembarcament. Aquesta és la bona inversió; l’altra sí que fa por.