A la tres
La culpa és només nostra
“Fem més cas del soroll mediàtic, ple d’insults i exabruptes, que d’escoltar-nos per poder avançar
Ahir mateix, el president del Grup Popular a l’eurocambra, Manfred Webervotin, demanava el vot per a Alejandro Fernández comparant el procés, “pel seu populisme”, amb el Brexit o l’assalt al Capitoli. Del petit detall que en l’assalt hi va haver cinc persones mortes i que alguns dels assaltants duien armes o bombes casolanes, res a dir. Fa uns dies, l’eurodiputat del PSOE Domènec Ruiz Devesa comparava la declaració d’independència suspesa amb... la invasió nazi de Polònia! “La Segona Guerra Mundial va començar alterant unilateralment una frontera. Ha vist el que ha passat al Capitoli, li sembla una broma atemptar contra l’ordre constitucional?”, es preguntava en una sessió a l’europarlament. “El procés és la pitjor amenaça que hi ha hagut contra Catalunya”, deia la candidata número 2 de Ciutadans, Anna Grau, també fa uns dies. Podríem anar una mica més enrere: “Amb colpistes ni es negocia ni es dialoga” o “el cop d’estat se salda amb vencedors i vençuts”, frases de jutges, sí, de jutges, en correus d’un dels seus xats. “Els que estan al davant de les seves institucions, al Parlament i al govern, s’apropen més als règims dictatorials i autoritaris que a una democràcia”, deia Soraya Sáenz de Santamaría. O “a Navarra part del govern és d’ETA. I Catalunya evidentment es troba en un projecte de ruptura que és el projecte d’ETA”, de l’exministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja.
D’insults, de sortides de to, d’exabruptes, en tindria per omplir tot el diari. Però, saben què passa? Que la culpa és nostra, perquè perdem massa temps fent cas de tot aquest soroll mediàtic, aquest soroll que acompanya l’operació d’estat, l’operació de venjança perquè mai es repeteixi un èxit com el de l’1-O i, sobretot, del 3-O, quan nosaltres hauríem de fer la nostra. Hauríem d’haver pactat com s’afrontava el post-1-O, com s’afrontava la repressió, com es donava forma a una força transformadora com la que hem vist als carrers en les darreres diades. I això vol dir unitat d’acció, no pas unitat política. Però no ho hem sabut fer. Haurem d’esperar una altra oportunitat i que els que la generin la sàpiguen aprofitar.
