Keep calm
Unanimitat independentista
Contràriament al que sol passar en les campanyes electorals, durant les quals els partits tendeixen a remarcar les seves diferències per facilitar la distinció entre els uns i els altres, aquesta vegada les formacions independentistes catalanes s’han decantat, a mesura que passaven els dies, per mostrar-se unànimes en l’estratègia per avançar cap a l’objectiu comú. La cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, va explicar que no s’ha de caure “en la trampa de les varetes màgiques” i que una nova declaració d’independència s’ha de poder sostenir en el temps, després d’un nou referèndum que ha d’aconseguir ser vinculant. La candidata de Junts, Laura Borràs, va començar la campanya anunciant una DUI pel primer ple del Parlament però, uns quants dies després, ha corregit aquella promesa per instar-se a fer-ho possible el dia que la proclama es pugui defensar en el terreny pràctic, en una línia similar a la de Sabater. També Pere Aragonès ha continuat insistint en el missatge d’ERC, explicant que “la independència no és qüestió de declaracions i retòrica” i defensant la necessitat de reprendre l’embat un cop la majoria independentista hagi superat el 50% d’una manera sostinguda en el temps. Resulta, doncs, que la discrepància airejada tan sovint durant la darrera legislatura no és tal. Els desacords irreconciliables que han fet trontollar el govern tantes vegades es veu que no existeixen, almenys en matèria d’horitzó nacional. Esperem que després de les eleccions aquesta dinàmica continuï, en comptes de revifar l’ambient deplorable de retrets i escarafalls.