Allau d’al·legacions a les meses

La pandèmia continua generant un alt nivell d’incerteses i d’improvisacions. Al ja clàssic dilema entre la salut i l’economia se n’hi ha afegit un altre: la salut o les urnes. La decisió del TSJC de mantenir les eleccions el 14 de febrer i refusar l’ajornament fins al 30 de maig, defensat per la Generalitat i per la majoria de partits, ha donat lloc a un seguit de problemes previsibles als quals en els darrers dies no s’ha sabut donar resposta amb mesures ràpides i clares. El govern català ha hagut de passar d’advertir dels riscos per a la salut que comportava anar a les urnes aquest 14-F a defensar el contrari: que les eleccions es podran celebrar amb total seguretat. Un gir argumental que no sembla haver convençut una part important de la ciutadania, sobretot els membres de les meses. Ahir s’havien ja rebut 21.180 al·legacions, una quantitat considerable si es té compte que són 82.251 les persones que, entre titulars i suplents, van ser elegides per sorteig per formar part de les 9.139 meses repartides pel país.

Aquesta allau d’excuses per intentar evitar ser president o vocal de mesa posa en evidència el temor que genera estar tancats en un local per on desfilaran centenars de votants, una por humanament comprensible després de mesos d’escoltar les recomanacions de les autoritats sanitàries. Ara toca a les juntes electorals pronunciar-se sobre l’acceptació o no de cada una de les al·legacions, però també establir els criteris clars perquè tot plegat no sigui un obstacle per a la constitució de les meses. De moment, la Junta Electoral Central no ha dictat cap mesura excepcional i només la junta provincial de Barcelona ha descartat emprar voluntaris i ha recomanat que els substituts que quedin alliberats siguin destinats a les meses on faltin membres. Les juntes de la resta de demarcacions encara no han dit res per resoldre aquest desgavell, que s’ha convertit en un malson per als ajuntaments, que són els encarregats de cobrir les places de les meses.