Vic, dos anys després

Fa un parell d’anys l’independentisme posava creus grogues a la plaça major de Vic i un pertorbat es veia amb prou impunitat per irrompre allà amb un vehicle i atropellar tantes creus com va poder. Aquest dissabte, en canvi, centenars de veïns antifeixistes van impedir que el partit ultra espanyolista Vox fes un acte polític en aquell indret, i els seus líders van haver de fugir. Atropellant-hi, per cert, dos manifestants.

En dos anys han canviat moltes coses. Una, la decisió de bona part de l’independentisme d’enterrar les bones paraules davant la repressió que ha caigut sobre un moviment que, tot i guanyar eleccions, no pot nomenar els presidents que escull ni aplicar el seu programa ni negociar-lo amb l’Estat, i tot i portar una dècada defensant de forma pacífica allò que vol, la seva voluntat és ignorada, insultada o criminalitzada pels suposats “demòcrates”. Davant l’evidència que no hi ha cap poder que els defensi de la repressió, alguns ciutadans poden haver optat per la via de defensar-se, ni que sigui simbòlicament, amb el boicot al partit que més descaradament representa la voluntat del nacionalisme espanyol d’ofegar amb violència i presó les aspiracions republicanes catalanes.

Algunes veus de l’esquerra espanyola han criticat el boicot a Vox. Un partit que promou la mentida com a forma de propaganda, la xenofòbia institucional, l’ofegament de les minories nacionals, el militarisme i les solucions autoritàries i repressives. Es nota que Espanya no va guanyar la Segona Guerra Mundial. Els països que sí que van derrotar el feixisme no es van limitar a llançar ous als seus responsables: els van muntar un Nuremberg pels crims dels seus règims.