El peix està venut

Falten cinc dies per a les eleccions, i el més interessant és esperar els resultats, ara mateix oberts. Es fa difícil vaticinar el guanyador i, sobretot, qui acabarà sent l’inquilí de la plaça Sant Jaume. Seria frustrant que no es pogués publicar el resultat diumenge a la nit per anomalies als col·legis electorals i que s’hagués d’esperar un parell o tres de dies, com passa sovint en alguns països africans. També és frustrant que des d’avui estigui prohibit difondre enquestes i hàgim de refiar-nos de les que es publiquen a l’estranger. Mai cap partit polític ha fet res per autoritzar enquestes fins al darrer moment –entre altres països, a França és possible–. La prohibició respon a un altre impediment, a causa de la dependència catalana de la llei electoral espanyola, que prohibeix enquestes durant els cinc dies previs a qualsevol cita electoral. Són els problemes d’haver estat quaranta anys sense llei electoral pròpia, que hauria regulat, entre moltes altres coses, unes eleccions en crisi sanitària com les que vivim.

Més enllà d’ingenuïtats com no poder publicar enquestes, tant els socialistes com JxCat i ERC disposen de sondejos que els situen al capdavant. Els tres partits internament estan treballant amb moral de victòria esperant els resultats. Això fa que, en aquests últims dies, cap dels quals vulgui patinar i córrer el risc de fer propostes originals i promeses que no es puguin complir. Els tres possibles guanyadors tenen el perill més immediat en el debat televisat d’aquesta nit, en què es preveu que ningú expliqui projectes amb grans dosis d’ambició.

El peix està venut i l’abstenció manarà més que mai. L’independentisme espera que l’abstenció vingui dels partits anomenats constitucionalistes. Que no votin perquè l’independentisme els fa menys por que el desembre del 2017, quan Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes.