Les certeses del 14-F

L’alt nivell d’indecisos que mostren els sondejos –cap al 30%– i l’obligació imposada de celebrar les eleccions enmig de l’hivern pandèmic que esperona l’abstenció provoquen que el resultat del 14-F es mantingui obert. Possiblement sols es desempatarà hores abans en una jornada de reflexió que farà honor, més que mai, al seu nom. Vot a vot.

Comptant amb marges tan estrets com els que les diferents enquestes donen a la disputa per l’hegemonia entre ERC, el PSC i Junts per Catalunya, si fins ara alguna cosa no està fent canviar la campanya és la permanència dels dos blocs, l’unionista i l’independentista. Les variables imposen un enorme interrogant en el resultat, però alhora les tendències estan dibuixades amb força algunes certeses. En el flanc unionista, un PSC que pesca en l’enfonsament de Ciutadans i un PP que intenta resistir l’embat de Vox. En el camp del sobiranisme, ERC treballa per superar els 12.000 vots que van impedir que superés Junts per Catalunya el 2017, fet que li va negar el lideratge vuitanta anys després. La disputa dins del sobiranisme és no sols sobre com abordar la següent etapa del procés, sinó sobre el model de país postpandèmic. A comptar cada vot, com els dels independentistes frustrats per la marxa del procés, que ara dubten si anar-se’n a protestar a la CUP; i amb la incògnita de si el PDeCat entra. La segona certesa és que la batalla d’ERC per consolidar l’espai independentista a costa de la principal força unionista –el PSC–, estrenada fa una dècada, es mantindrà més enllà del 14-F. La tercera és la fragmentació interna dels blocs i així del conjunt, que obligarà tothom a la recerca d’acords per governar. Acords que ERC i el PSC pretenen mantenir dins dels respectius blocs i que si són amplis garantiran governs estables i sòlids. Per poder navegar millor en la crisi i, pels independentistes, per poder enfortir el procés.