No els esperen a les urnes

Parlar costa poc i malparlar, encara menys quan el verí s’escup contra qui no es pot defensar a les urnes i es converteix en objectiu a abatre des dels més alts nivells de valentia imaginables. Res de nou, la vella fetor de la supremacia i l’odi adaptada als temps (siguin quins siguin els temps) amb l’insuperable mestratge de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda de l’Alemanya nazi: “Una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat”, amb les xarxes es lleparia els dits! Sí, durant la campanya s’ha reactivat el catàleg habitual d’informacions fictícies sobre la població immigrada: que si reben ajudes de 1.800 euros, que si no volen treballar, que si ens treuen la feina, que si venen a robar, que si ataquen capellans, tot amanit amb fotos i vídeos toscament manipulats però impactants. El cas és que com a societat que vol ser de convivència estem en fals a l’hora de frenar la insidiosa verborrea de l’extrema dreta des del moment que no reconeixem la plena ciutadania als nouvinguts –o nascuts aquí sense disposar de la nacionalitat–, la qual cosa es manifesta d’una manera molt principal en negar-los el dret de vot. Quin missatge transmetem? Que poden cotitzar, pagar impostos, consumir, associar-se, militar, però no escollir els seus representants? No té cap –bon– sentit. Una persona que resideix de forma estable en un país ha d’accedir als processos de decisió política. Si no, ras i curt, l’estem tractant de súbdit i això és aliment per a les feres i devalua la democràcia en perjudici de tots. Més informació a www.solidaries.org/dretavot/ .