Girona m’enamora

Hi ha gent que al llarg de la seva vida fan molta fressa, però quan garbelles una mica veus que al darrere de tanta gesticulació no hi ha res. En canvi, hi ha persones que calladament treballen, que fan molta feina, que són molt discretes, però que deixen una gran empremta. Aquest és el cas de Joan Casanovas Romaguera (Arenys de Mar, 1947 - Ordis, 2021). Si vius a Girona, gairebé no cal ni sortir de casa per veure’n el rastre, la petjada i els senyals del disseny creatiu de Casanovas. Un rètol, una senyalització, un bus urbà amb els colors característics de la ciutat, cartells i programes de fires, un munt de publicacions, llibres, mapes, catàlegs municipals i d’exposicions, una llarga llista de materials i objectes dissenyats i pensats per a la ciutat al llarg de trenta anys de feina que van contribuir a la transformació de la Girona grisa i negra en una ciutat de colors. Podríem recórrer el país, de cap a cap, i també trobaríem la petjada i la traça d’en Casanovas en moltes poblacions. Nascut a Arenys, va passar per Manresa fins que cap als anys setanta va venir a viure a Girona, on va tenir una gran activitat com a artista i activista cultural, ja que va ser un dels impulsors de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, que a banda de protagonitzar moltes mogudes a la ciutat en defensa de les llibertats democràtiques, va participar en l’homenatge de Rahola a Cadaqués, d’on els artistes van retirar les seves obres quan s’hi va penjar un Dalí. El pintor figuerenc havia donat suport als darrers afusellaments ordenats per Franco. Tot i que amb la Maria Crehuet van crear una escola taller de ceràmica a Ordis i van fer moltes exposicions com a ceramistes, Casanovas ha treballat també la pintura, amb obres tan interessants com les que va presentar fa pocs mesos en una exposició al Museu d’Art de Girona. Una mostra que portava el nom de Flâneur (el personatge que passeja, mira, observa). Però, com a artista, a Casanovas se l’ha conegut més pel disseny i com a creador de lemes o símbols com el “Girona m’enamora” o l’espectacular “Gi” de colors, que per la seva senzillesa es van convertir en símbols de la ciutat, i van donar la volta al món. Anys després, el mestre Ricard Viladesau va compondre una sardana a partir del lema “Girona m’enamora” (“Girona t’enamora a tu, m’enamora a mi, i a tots ens enamora”). En aquesta ciutat l’obra i l’ànima de Joan Casanovas hi perduraran en el temps.