A la tres
El miratge
Correm el perill, veient que aquests dies els presos polítics (ai, perdó, senyors de la JEC, però és que no sé com dir-ho diferent); correm el perill, deia, que veient aquests dies els presos polítics fent campanya electoral amb certa normalitat, pujant dalt dels escenaris i intervenint en directe, que ens ho acabem creient, i que algú es pensi que sí, que han arribat temps diferents. No s’ho pensin. La fiscalia ja té clar –ho explicava aquesta mateixa setmana el diari La Razón– que just quan hagi passat el 14-F presentaran recurs contra el tercer grau dels presos –polítics, és clar– i previsiblement el Suprem tornarà a ordenar que ingressin a la presó. Si no ho han fet encara, queda clar, és perquè en plena campanya electoral això no els vagi en contra (i que no passi factura a segons qui, és clar). Separació de poders, vaja. Vull dir que, si és així, haurà estat un miratge. Els presos polítics (ai, perdó) probablement tornaran a la presó. També hi haurà d’entrar Hasél, a qui detindran un dia d’aquests (curioses, les promeses de Podemos i el PSOE en plena campanya electoral parlant de despenalitzar delictes d’opinió), i tornarem a la normalitat. Ja hi hem tornat una mica aquest final de setmana, quan hem sabut que la fiscalia demana entre 7 i 9 anys per als set joves que el febrer del 2019 protestaven a Lledoners contra el trasllat dels presos –polítics– a Madrid. Passat aquest parèntesi de la campanya tornarem a la normalitat. A la vella normalitat, vull dir. Tornarem a sentir les promeses d’indults –ara sí, ara sí, que venen, que venen–, s’activaran els preparatius per als judicis dels síndics electorals, per als processats del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona; els judicis contra detinguts en les diferents protestes tornaran a les pàgines dels diaris, el suplicatori als eurodiputats exiliats es posarà en marxa, tornarem a sentir les discussions sobre quin dia es reuneix la mesa de diàleg –ara sí, ara sí, que ve, que ve–. I així, anar fent. Coi de normalitat! Això d’aquests dies haurà estat un parèntesi, un miratge. Em fa l’efecte que diumenge ho hauríem de tenir present.