A la tres
Quina hora és?
Aprimar l’administració catalana, abaixar el sou del president de la Generalitat, tancar les delegacions a l’exterior, eliminar les oficines dels expresidents, tancar TV3 o retallar-li el pressupost a la meitat, eliminar el Consorci de Normalització Lingüística... els partits unionistes tenen molt clar que cal reduir les institucions d’autogovern de Catalunya, perpetuar el dèficit fiscal, ignorar la repressió contra el sobiranisme, de fet ignorar l’existència mateixa del sobiranisme, i girar full d’aquests darrers deu anys, que diuen han estat “deu anys perduts”. És com aquell que pregunta “quina hora és?” i algú respon “fa un fred que pela”. D’acord, segur que els senyors Illa, Carrizosa i Fernández en tenen, de fred, però aquesta no era la pregunta. Mig país fa deu anys que diu que vol ser independent d’Espanya i força més de mig país reclama poder-ho decidir entre tots democràticament en un referèndum. Però ells prefereixen amagar-se darrere dels piolins, dels del 155, dels marchenas i de les rates de clavaguera si convé abans que afrontar de cara la qüestió. La veritat, no sé que diran d’aquí a algunes dècades els historiadors, però la conclusió ara és que aquests darrers deu anys, lluny de ser temps perdut, han servit per demostrar amb la màxima cruesa que l’opinió dels catalans no compta a Espanya, que no la volen sentir, que prefereixen reprimir-la, que allò de la transició, de les nacionalitats, de l’autonomia, de la llibertat, de l’amnistia, de la solidaritat, de l’Estat de dret, de la monarquia moderna i neutral, de la democràcia, dels drets humans, de la justícia igual per a tots era un gran eufemisme, un conjunt buit, una gran mentida. Si volen parlar de perdre el temps, parlem-ne. Perquè els demòcrates espanyols n’han perdut molt els darrers 40 anys. I encara callen. Catalunya potser no té a tocar la llibertat per decidir com vol viure i progressar, però té claríssim que aquesta llibertat no la trobarà a l’Estat espanyol. La direcció, doncs, és clara. I l’únic camí transitable són les urnes.