Anem a votar amb la Pippi

Amb el títol ja hem revelat el secret d’ahir. Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump, o sigui Pippi Långstrump o Pippi Calcesllargues, la nena de 9 anys nascuda el 1941 –feliç vuitantè aniversari– de la imaginació transgressora d’Astrid Lindgren (Vimmerby 1907-Estocolm 2002), una nit que explicava contes a la seva filla malalta. Pippi, òrfena de mare –el pare és un pirata– que viu indòmita i lliure en companyia d’un tití, el Senyor Nilsson, i un cavall de clapes, el Petit Oncle, i amb el seu bagul ple de monedes d’or, la coneixen?: pigallada, pèl-roja, trenes pentinades cap amunt, vestit fet de retalls, mitges de colors per sobre dels genolls, rebel, valenta i censurada –aquí va arribar molt tard: els llibres, el 1962, i la sèrie televisiva, el 1974, a les acaballes del dictador–. Pippi que entra a la casa de nenes ensinistrades en el temor de Déu, el pal de fregar (ens mancava talent per a altres tasques, es veu), l’exercici de serrar les cames i la insuportable carretada de llençols, coixineres i tovalloles guardades amb càmfora en espera d’un marit. Pippi que sacseja el món i ens fa viure aventures sense prínceps blaus que ens en salvin. O que ens matin, si no ens portem bé, i no exagero: el franquisme havia recuperat la figura del “parricidi per honor” (l’assassinat excusable d’una dona adúltera). Avui anem a votar amb la Pippi, cavalcant el Petit Oncle, en bicicleta sense rodes o en globus, tant se val, es tracta que mai no tornin els temps tenebrosos que alguns cobegen. (En record de Dolors Renau, estimada lluitadora feminista.)