L’APUNT
Ni pensar-ho
Ja les tenim aquí, per fi. No m’ha semblat una campanya més bruta que altres –deixant de banda la ingerència judicial, que no és poca cosa–, però sí igual de soporífera i estèril i en què s’acaba amb els mateixos dubtes que a l’inici. S’ha canviat la bombolla dels propis partits als mítings per la claca a les xarxes, que ja és més un fangar que no un espai on trobar-hi res constructiu. Després de trobar-nos el senyor Peña-López fins a la sopa, forçat per la pandèmia i unes eleccions que no es volien ara, estaria bé anar a votar en massa per –a banda de deixar-lo descansar– no donar cap excusa a l’independentisme per no posar-se d’acord i allunyar receptes de fa quaranta anys. No vull ni pensar en una nova tortura electoral en breu.